Una sala s’alça en l’espai, amb una secretària asseguda darrere d’un escriptori al costat de la porta. L’obra només pot ser vista per una persona alhora, diu la secretària. Abans de veure l’obra caldrà signar un acord de confidencialitat, continua, perquè parlar de l’obra amb altres persones podria interferir en la seva experiència. Hi estàs d’acord, signes i et donen un tiquet amb el teu torn. Et condueixen a una sala d’espera, on esperaràs el teu torn per travessar una porta que hi ha al fons. Mentre esperes que el teu número aparegui a la pantalla, de fons sona una suau música d’ascensor. Quan per fi arriba el teu torn, t’aixeques per veure què hi ha darrere el marc de la porta, parcialment amagat per un envà. Arribes a un passadís. Busques l’obra amb la mirada, però no hi ha res. Només més música d’ascensor i una finestra. Gires la cantonada i continua sense haver-hi res. Només més música d’ascensor. Una altra cantonada i veus un senyal de sortida. I te’n vas.