Cloud Tongues és un intent d’amagar-se en una casa dels miralls — un exili en certa manera fallit d’una llengua materna ja de per si fugitiva. Com s’oblida un coneixement tan gravat i es deixa enrere la trampa d’aquest vocabulari del que és familiar? No en tinc ni idea. Però de vegades recordo que compto en qualsevol idioma — ni aquí ni allà, atrapada en algun punt intermedi. Puc oblidar-me de mi mateixa a través de la traducció constant?

L’acte de traduir produeix fricció lingüística i revela una col·lecció de ferides obertes. Obre un camí fugitiu on l’alemany, el català, el castellà, el xinès i l’anglès (i tota la resta, a penes murmurada) es connecten, coneguts i desconeguts entre ells. Un vòrtex de paraules adolorides que produeix alhora deliri i alegria a partir de la desorientació.

Cloud Tongues es va desenvolupar i interpretar en col·laboració amb Penny Yiou Peng,
i es va presentar al Performance Art Weekend de la Kleine Orangerie 2026, a Berlín.