Quan un treballador cau en un sitja plena, el gra pot actuar com unes sorres movedisses i engolir la persona. La Cooperativa ofereix a la gent l’experiència de quedar atrapada i li ensenya a sortir-ne de manera segura. Es diu simulador d’atrapament en gra.

La pel·lícula Pain de Fantasie*, de Hannah O’Flynn i Kari Leigh Rosenfeld, parteix d’una recerca sobre com la baguet sobresignificada ha quedat embolicada en històries d’explotació, i sobre el paper que té en els relats propagandístics d’aquestes històries. Reflexiona sobre la inevitabilitat dels relats colonials, que arriben fins i tot a un entrepà.

El primer capítol de la pel·lícula, Pan de la Doctrina, examina el simbolisme atribuït al pa en la colonització d’Amèrica. Analitza com els espanyols van dipositar en el pa el relat d’un nou ordre racial en construcció, hi van buscar la justificació de la violència de la colonització i l’explotació, el van convertir en emblema de la cristianització forçosa, hi van amagar al darrere les seves pors i van emprendre sota la seva bandera la destrucció d’ecosistemes sencers.

El segon capítol, NuFrontier, examina en canvi com el pa, i en particular el blat, es van fer servir en la propaganda nord-americana de la Guerra Freda per afirmar la seva superioritat i com a “remei per a tot” en la lluita contra el comunisme. Recorre el projecte de la Revolució Verda i les seves promeses de collites de blat cada cop més grans, així com els catastròfics impactes socials i ecològics que va tenir arreu del món.

Jugant amb el gènere de l’assaig fílmic, Pain de Fantasie intenta respondre com construir un relat històric amb veus que pertorbin la veu (singular) d’autoritat que s’utilitza en el mecanisme de producció de veritat de la institució de la “història escrita”. El paper de la investigadora i el de la directora esdevenen tropes (intrigants), mentre una adolescent esdevé experta llegint en veu alta un treball escrit per ChatGPT. Les múltiples propagandes s’entrellacen, sense que quedi clar on comencen i on acaben, i resulten tan confuses com investigar les violències codificades en els nombrosos simbolismes del pa mentre se’l menja cada dia. Una pantalla dins d’una pantalla esdevé l’espai d’una recerca sempre inacabada, amb moltes preguntes obertes.

D’alguna manera, la pel·lícula també esdevé un entrepà.

___________________________________________

* Segons algunes de les contradictòries històries del pa francès, el «pain de fantaisie» era la categoria a la qual pertanyia la predecessora de la baguet. Aquest pa, que a vegades arribava a mesurar dos metres, es guardava recolzat dret contra la paret per la seva longitud. La raó de la seva mida còmica era que fer un pa més gran que un cert estàndard permetia eludir les lleis franceses que limitaven el preu del pa, situant-lo en una categoria apart de pans blancs de luxe.