Becoming Stones
L’exposició de Yunjoo Kwak Becoming Stones s’endinsa en la figura del Simbang de Jeju (xaman de Jeju) com a agent espiritual a través del qual s’han abordat, i se segueixen abordant, les seqüeles de la massacre de Jeju. La massacre de Jeju del 3 d’abril (4.3) va ser l’assassinat massiu de suposats rebels comunistes a l’illa de Jeju el 3 d’abril de 1948, durant l’ocupació militar estatunidenca de 1945-1948. Un nombre enorme de víctimes, 30.000, gairebé una desena part de tota la població de l’illa, va ser el resultat de les execucions massives dutes a terme tant per la policia coreana com per les forces militars estatunidenques. Aquest esdeveniment va posar de relleu el conflicte sense resoldre i les divisions ideològiques que van conduir a la Guerra de Corea, i es va convertir en un dels primers esclats de conflicte ideològic violent del període de la Guerra Freda. El règim dretà i proestatunidenc de Rhee Syngman va sorgir en la formació de la Primera República de Corea, legitimant l’anticomunisme com a ideologia oficial de la nació. Després de la massacre, aquesta ideologia va seguir dominant la política estatal a Corea del Sud, silenciant eficaçment gran part de la memòria de la massacre de Jeju tant en les històries familiars personals com en el discurs públic nacional.
Becoming Stones examina el procés de recuperació espiritual després de la massacre del 4.3 a través d’una sèrie de rituals xamànics de Jeju. Aquestes pràctiques s’han convertit en una manera de processar el trauma al llarg de les generacions, un mitjà per trencar el silenci de l’opressió política i una forma de sobreviure a la vida. El projecte intenta traslladar el discurs xamànic a l’àmbit públic més ampli compartint-ne la pràctica en curs. Durant aquests rituals, els 18.000 esperits del mite de Jeju i les històries de vida de les persones que van morir el 1948 es reuneixen per teixir una història del seu dolor i la seva violència, fent possible el processament del trauma. Els impactes físics, psíquics i emocionals del trauma van més enllà dels límits de l’arxiu històric dominant i del seu coneixement. A través de les imatges del documental, es pot sentir els avantpassats parlar a través del cos del Simbang. De quines maneres poden transformar-se la tragèdia i una història de violència en forces de sanació que donen vida?
El documental de Yunjoo Kwak, Simbang (60 min, 2024), ofereix un viatge de dol a través d’una sèrie de moviments, cants, llàgrimes, danses, laments, narracions, posades en comú (commonings), purificacions i ritualitzacions que oscil·len entre el món visible i l’invisible. A l’illa de Jeju, “심방” (Simbang, 神房) designa un xaman. “神” (Sim) significa esperit i “房” (Bang) significa espai o habitació, evocant la dimensió espacial del cos del xaman en connexió amb el món invisible, intocat i inaudible, però poderosament animat. El seu cos esdevé un recipient sagrat on els ecos del passat conflueixen amb la immediatesa del present i es despleguen albiraments del futur.
Finançat per CBK Rotterdam.
