Time Tunnels: Happiness — Nostalgia / A Story of Linear Time
Time Tunnels (Happiness — Nostalgia: a Story of Linear Time) és una relectura de l’obra before/after (1970) de Sia Armajani. En el seu treball, Sepideh Behrouzian reconceptualitza la formulació d’Armajani d’una temporalitat lineal en una estructura on la felicitat és l’objecte del desig. Aquesta felicitat esdevé no només objecte d’adquisició, possessió, distribució i contagi, sinó també un deure que roman perpètuament fora de l’abast.
A Time Tunnels, Behrouzian instrumentalitza les imatges populars i molt difoses del règim anterior de l’Iran. Aquestes imatges es van utilitzar en el seu dia en la propaganda del règim anterior per representar el futur feliç de l’Iran en una època per venir. Avui, l’oposició les fa servir per mirar enrere cap a una felicitat perduda. En tots dos casos, la felicitat esdevé un objecte impossible d’aconseguir, però amb un fort poder per evocar i mobilitzar la societat. A través d’associacions i efectes cinematogràfics, Behrouzian insereix aquestes imatges en dues temporalitats lineals oposades, de manera que la felicitat esdevé una promesa inassolible que s’estén tant cap al futur com cap al passat, creant un túnel de temps lineal.
Time Tunnels de Sepideh Behrouzian es va projectar a with the rubbles of old palaces el 13 de maig de 2022, seguit d’un col·loqui sobre la recerca de l’artista per a aquest projecte i d’un debat obert amb el públic.
El disseny sonor de Time Tunnels va ser creat per Shakib Sharifzadeh.
Time Tunnels (Happiness — Nostalgia: a Story of Linear Time) forma part de la sèrie Promises of Ever-coming Prosperity // نوید آبادانی amb Sepideh Behrouzian. Promises of Ever-Coming Prosperity és una exploració a llarg termini del pensament del desenvolupament a l’Iran. Recorre les dimensions temporals del progrés lineal impulsat per les forces de la modernització, tant imperial com colonial, dels segles XIX i principis del XX. La seva recerca indaga com s’entreteixeixen la colonització de la terra i la del temps, examinant com el paisatge es modela mitjançant la imposició d’una temporalitat lineal i progressiva. A través de la narració situada de “Promises of Ever-Coming Prosperity”, es desplega un examen crític que revela les conseqüències latents i invisibles de les transformacions socials i ambientals, connectant relacions improbables en una sèrie d’assaigs en vídeo.